Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


quedar avassallat al metge. Els bromuros, les dutxes, l'alimentació i el camp van allunyar la tempestat.
 — Però i que creus que tomarà? —preguntà, condolit, l'Armengol.
 —Indefectiblement. Un dia o altre ba de caure: no ho dubteu.
 —Oh! hi ha casos... —em vaig atrevir a objectar, referint-me a neurastènics curats que jo recordava.
 —Desenganya't: no hi ha paritat. El cas d'en Daniel no és de neurastènia pròpiament dita, com pensaran el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per a mi, va morir boig. Quin podia ser el fruit d'aquest matrimoni? D'atavisme és una causa predisposant indiscutible. L'etiologia de les malalties mentals l'assenyala com una de les infal·libles. Què més? Té una germana epilèptica. Da conducta de l'altra, de l'Adela, amb les seves exaltacions eròtiques, ¿no és la d'una persona desequilibrada? A ell, a en Daniel, ¿quan l'heu vist conduir-se com un home sa?
 —Home —oposà encara l'Armengol: —en Daniel ha passat llargues temporades sense fer cap disbarat. ¿Quantes famílies no tenen algun epilèptic o algun plaga, sense que cap dels seus individus, per això, acabi boig? Si vols que et sigui franc, crec que en aquesta matèria els metges extremeu un xic massa. En busca de l'home perfecte, d'aqueix home tipo que us heu imaginat i que, si existís, no crec que in-