Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 De nou al corredor, més esmolats de curiositat que abans, ens vam emparar del mateix lloc, on no arribaven els cops de colze dels passejadors distrets. En Giberga vingué a trobar-nos-hi; i, en havent fet un comentari de diletant, que he de suposar discret dada la seva instrucció musical, prosseguí:
 —Doncs heus aquí que aquell company de caceres que li havia de fer el meu pare va ésser en Genis Argila, àlias la Fura, masover del Comellar, que és la hisenda més gran que té en Daniel a una hora escassa de Vilaniu. La circumstància de trobar-se aquest mas prou a prop per a no quedar sense metge ni medicines, la de ser més a prop encara del bosc que va escalant la falda del Bondelit, i la no menos agradosa, per a en Daniel, de tenir-lo habitat per l'únic masover amb qui mai no havia pogut barallar-se, van ser les que van decidir el nostre amic a instal·lar-s'hi seguint el consell del meu pare. La Fura, que és el pagès més ben xollat de tota la vall de Flors, i que coneix fil per randa la trista història del darrer hereu dels Torners, a qui compadeix de veres, va mostrar-se tot seguit dispost a fer-li la companyia agradosa, animant-lo, divertint-lo amb el millor repertori de ditxaratxos i contalles que tenia, no contradient-lo mai, elogiant-lo molt, i rodejant-lo, en fi, de totes les comoditats i atencions que estiguessin a l'abast d'ell i sa família. Bon xic durs foren, no obstant, els esforços del pagès els primers dies. La hipocondria i els dolors de cap, que no havien desaparegut encara totalment, tenien en Daniel tan sorrut, malhumorat i emperesit com