Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ni el Vúltur desampara,
venjador de son crim, les entramenes
de Tici incontinent; i paga encara
d'ínic amor les penes
Peritou, amarrat amb mil cadenes.
Oda V
Que al cel regnava Júpiter creguérem
en retrunyint el tro; i Octavi en vida
serà com Déu tingut Britans i Perses
agregant a l'Imperi.
¿De Crassus el soldat marit infame
viure pogué juntat a una estrangera?
I ¡oh Pàtria! ¡oh corrupció! d'enemics sogres
pogué envellí en els masos,
sots rei persa, el valent soldat de Pulla,
ses costums oblidant, sos Déus i Pàtria,
ensems que Roma i Júpiter incòlume
mostraven sa grandesa?
Açò la ment de Règul previsora
volgué evitar, desaprovant vils pactes,
i, sever, per no dar als futurs segles
exemples ruinosos,
