Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/365

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE ENVEJA



ENVEJA, fill, es seruenta de glotonia, de luxuria, de superbia, de auaricia, de accidia e de ira, contra esperança, caritat, justicia, prudencia, fortitudo e temprança. On [1] si tu, fill, est temptat de enueja, encontinent recorre a prudencia, per tal que eyla te certifich, [2] segons qual peccat enueja te tempta pus fortment, e [3] a qual virtut enueja, en aquella temptacio, es pus contraria. § Amable fill, si enueja te tempta ab golositat, recorre a temprança, a la qual dona la primera intencio; e a aquella vianda que enueja te fa desijar dona la segona, e justicia enfortira [4] ton coratge ab prudencia, qui t aportara vtilitat en caritat contra golositat. E aquesta regla matexa pots hauer, fill, contra enueja, per qualque virtut o vici sies temptat. § Molts homens, fill, son qui han anueja o altre vici, lo qual no volrien hauer; mas cor no han la manera con la sapien conexer ne mortificar, [5] per aço estan en lo peccat. E si eyls, fill, sabien vsar de la primera intencio e de la segona, segons la art e la manera dessusdita, porien e sabrien mortificar e conexer los peccats en que son, e contrastarien a temptacions, e fortificarien virtuts. [6] § Fill, no hajes enueja, cor ans

  1. E.
  2. Fortifich.
  3. Ne.
  4. Justicia enfortir te ha. En otro códice: Justicia en fortificara.
  5. Edit. lat. Cognocere et mortificare possent.
  6. En que son, e contrastant temptacions fortificarien virtuts.