Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/366

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que fosses, res no hauies; ni ço que Deus dona a ton prohisme no ho enueiges, cor Deus ha que donar, e ço que dona es carrech [1] a aquells qui ho prenen, e on mes los comana e ls dona, ab major [2] perill ho possehexen, e lur anima n es pus luny a vida contemplatiua, qui es meylor vida que actiua; la qual vida actiua es major trebayl en riquea que en pobretat. § Amable fill, enueja dona tristicia, e tol leticia, e fa atalentament no sadoylable, [3] per lo qual ve passio de ira contra caritat e justicia, qui sanen o guarexen volentat [4] de tristicia ab fortalea [5] de coratge per esperança, leyaltat, temor, humilitat, abstinencia e temprança.



DE IRA



IRA es, fill, per intencio que paciencia pusca nexer de caritat, justicia, fortitudo e temprança, contra la temptacio que l demoni [6] fa a aquestes virtuts [7] ab ira, per ço que ls homens hajen impaciencia, qui es vici contrari [8] a virtuts. E per aço, fill, paciencia es per la primera intencio, e ira es per la segona, e abdues les intencions son contraries; cor enaxi con la primera e segona intencio se concorden en diuerses virtuts, ço es a saber, quant alcuna virtut ha sa obra, per ço

  1. Carrega.
  2. Los comana, ab major.
  3. Edit. lat. Insatiabilem appetitum.
  4. Qui sanen volentat.
  5. Fortesa.
  6. Que l diable.
  7. Edit. lat. Facit contra istas Virtutes.
  8. Contrarios.