Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


maniffestat, que enaxi con los vlls corporals vehen per l aer,[1] enaxi esperitualment esperança[2] vsa de sa proprietat per caritat, e caritat per esperança. On si en hom, on pot esser lo contrari de esperança e de caritat, ha esperança ab qui s coue, e ha caritat ab qui s coue, quant mes, sens tota comparacio, se coue que la caritat de Deu haja en Deu ab qui s couenga,[3] ço es, bonea, granea e les altres flors del primer arbre. E si en Deu ab estes flors caritat se coue, segueix se que sien en Deu, e que caritat hi sia; e si les flors en Deu no eren, pus noble seria caritat en hom que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu hi ha virtuts sens les quals Deus no poria esser pus noble que hom. § Cant lo gentil ohi parlar de esperança en esta manera, adonchs demana al saui si esperança es en Deu.[4] El saui respos e dix que esperança no s coue a esser en Deu, cor tot ço qui es en Deu es Deu;[5] e cor esperança participa ab fe, qui s coue ab ignorancia,[6] per aço fe e esperança no s couenen a esser diuinal;[7] cor si ho fehien, perfeccio se descouenrria ab bonea, granea, e ab les altres virtuts del primer arbre, e aço es impossibil. § ¿Con ço, dix lo gentil, pot Deus donar esperança a hom si no ha esperança?[8] Lo saui respos: Deus pot donar esperança, cors, diners e altres coses

  1. Edit. lat. Quod sicut oculi corporales vident per illuminatum aerem.
  2. Caritat.
  3. Edit. lat. Quod charitas Dei in Deo habeat aliquit, cum quo ipsa possit concordare.
  4. En esser Deu.
  5. Edit. lat. Nam omne, quod est in Deo, perfectissimè est in ipso.
  6. Menoritat.
  7. Edit. lat. Ideo non convenit, quod fides et spes sint substantialiter in divina Essentia.
  8. Edit. lat. Gentilis iterum interrogavit: potestne Deus homini dare spem quin ipsemet Deus habeat spem?