maniffestat, que enaxi con los vlls corporals vehen per l aer,[1] enaxi esperitualment esperança[2] vsa de sa proprietat per caritat, e caritat per esperança. On si en hom, on pot esser lo contrari de esperança e de caritat, ha esperança ab qui s coue, e ha caritat ab qui s coue, quant mes, sens tota comparacio, se coue que la caritat de Deu haja en Deu ab qui s couenga,[3] ço es, bonea, granea e les altres flors del primer arbre. E si en Deu ab estes flors caritat se coue, segueix se que sien en Deu, e que caritat hi sia; e si les flors en Deu no eren, pus noble seria caritat en hom que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu hi ha virtuts sens les quals Deus no poria esser pus noble que hom. § Cant lo gentil ohi parlar de esperança en esta manera, adonchs demana al saui si esperança es en Deu.[4] El saui respos e dix que esperança no s coue a esser en Deu, cor tot ço qui es en Deu es Deu;[5] e cor esperança participa ab fe, qui s coue ab ignorancia,[6] per aço fe e esperança no s couenen a esser diuinal;[7] cor si ho fehien, perfeccio se descouenrria ab bonea, granea, e ab les altres virtuts del primer arbre, e aço es impossibil. § ¿Con ço, dix lo gentil, pot Deus donar esperança a hom si no ha esperança?[8] Lo saui respos: Deus pot donar esperança, cors, diners e altres coses
- ↑ Edit. lat. Quod sicut oculi corporales vident per illuminatum aerem.
- ↑ Caritat.
- ↑ Edit. lat. Quod charitas Dei in Deo habeat aliquit, cum quo ipsa possit concordare.
- ↑ En esser Deu.
- ↑ Edit. lat. Nam omne, quod est in Deo, perfectissimè est in ipso.
- ↑ Menoritat.
- ↑ Edit. lat. Ideo non convenit, quod fides et spes sint substantialiter in divina Essentia.
- ↑ Edit. lat. Gentilis iterum interrogavit: potestne Deus homini dare spem quin ipsemet Deus habeat spem?
