Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

de predicarne lo sermó d'aquella festivitat, y no encontrant per de pronte manera de deseixirsen, sense tenir, com qui diu, ni sixquera lo temps necesari per llevarse de damunt la pols del camí, putja dalt la trona, y predicá improvisadament aquell tan famós sermó que començant per les sacrílegues paraules:—«Malldito sea el Padre, maldito sea el Hijo, maldito sea el Espíritu Santo!...» — y que, deixant per un moment aterrat y confús á lo respetable auditori, sabé continuarlo tan ingeniosa com satisfactoriament pera tots, afetjine en seguida:—«Dicen los condenados en el infierno!»
 Restá tan sorprés y tan sumament complagut lo Sant Pare de la agudea del P. Mulet, que volentli fer alguna gracia, li preguntá després del sermó, que qué era lo que desitjaba. Llavors lo reverendo dominico, dihuen que li vá respondrer, que únicament desitjaba ser bou solt. Estrany priviletji que li donaba facultats pera fer tot alló que millor li pareguera, y que, segons es fama, li fon otorgat per lo Papa.
 En lo llibre de «Claveria comuna», (núm. 107, any 1666 á 67) artjivat en lo amunt citat Artjiu municipal de Valencia, consta habérseli pagat al P. Francesch Mulet, en fetja de 17 de Juliol, la paga de Sant Joan, que, com á catedrátich de Moral de la referida Universitat literaria li corresponia.
 A contar d'aquesta fetja, fins a la de la mort del P. Mulet, notas també un altre llarch espay de nou ó deu anys, sens que, per més qu'ham fet, hatjam pogut encontrarne ningun dato mes, que nos manifestara los fets d'els últims dies d'aquell tan renombrat poeta.