Quan estudiem les varietats hereditàries o races de les plantes i animals domèstics, i les comparem amb espècies molt afins, en les races domèstiques trobem normalment, com ja s'ha comentat, una uniformitat menor en els trets que en les espècies reals. Sovint, les races domèstiques tenen trets, en certa manera, monstruosos, i amb això vull dir que, encara que siguin diferents els uns dels altres, i també d'altres espècies del mateix gènere, en diversos aspectes poc importants, sovint tenen una part del cos molt diferent, tant si comparem les unes amb les altres, i sobretot si les comparem amb les espècies salvatges amb què estan més relacionades. Amb aquestes excepcions (i amb la de la perfecta fertilitat de les varietats quan s'encreuen, un tema del qual es parlarà més endavant), les races domèstiques de la mateixa espècie difereixen les unes de les altres de la mateixa manera que ho fan les espècies salvatges del mateix gènere que hi estan molt relacionades, però les diferències es donen, en molts casos, en un grau inferior. Això s'ha d'acceptar com a cert, ja que alguns experts han classificat les races domèstiques de molts animals i plantes com a descendents de les diferents espècies originals, mentre que d'altres les han classificat com a simples varietats. Si hi hagués diferències ben evidents entre una raça domèstica i una espècie, aquesta font de dubte no es repetiria constantment. Sovint s'ha afirmat que les races domèstiques no difereixen entre ells en trets de valor genèric; es pot demostrar que aquesta afirmació no és certa, però els naturalistes tenen opinions molt diferents en determinar quins trets són de valor genèric, i actualment totes aquestes valoracions són empíriques. Quan s'expliqui com s'originen els gèneres en la natura, es veurà que no tenim cap motiu per esperar sovint un augment general de diferències en les races domesticades.
Quan intentem fer una estimació del nombre de diferències estructurals entre races domèstiques afins, de seguida dubtem perquè no sabem si provenen d'una o de diverses espècies. Aquest punt, si es pogués aclarir, seria interessant; si, per exemple, es pogués demostrar que el llebrer anglès, el bloodhound, el terrier, el spaniel i el buldog, que sabem que es reprodueixen sense variacions, són descendents d'una sola espècie, aquest fet ens farien dubtar de la immutabilitat de les moltes espècies afins que hi estan relacionades que viuen arreu del món, com, per exemple, les moltes espècies de guineus. Jo no crec, com de seguida veurem, que totes
