i una gran obertura de la boca. El colom voltejador de cara curta té un bec similar al d'un pinsà, i el colom voltejador comú ha heretat el singular costum de volar a gran altura en estols compactes fent tombarelles a l'aire. El colom runt és un ocell de mida gran, amb un gran bec llarg i peus també grans; algunes de les subraces de runt tenen un coll molt llarg, d'altres tenen ales i cues molt llargues, i d'altres tenen cues molt curtes. El barb és similar al colom missatger, però, en comptes d'un bec llarg, en té un d'ample i molt curt. El pouter té un cos, ales i potes molt més allargades, i el seu pap enormement desenvolupat, que infla orgullosament, pot provocar fascinació i fins i tot el riure. El turbit té un bec curt i en forma cònica, amb una línia de plomes invertides al pit, i té el costum d'expandir lleugerament i contínuament la part superior de l'esòfag. El Jacobin té les plomes molt invertides per tota la part posterior del coll formant una caputxa i, en proporció a la seva mida, té les ales i les plomes de la cua allargades. Els coloms trumpeter i laugher, com el seu nom indica, parrupen de manera molt diferent de les altres races. El fantail té trenta o fins i tot quaranta plomes caudals, en comptes de dotze o catorze, que és el nombre normal en tots els membres de la gran família dels coloms; aquestes plomes es mantenen esteses, i es porten tan dretes que en els exemplars bons el cap i la cua es toquen; la glàndula oliosa es troba gairebé atrofiada. Es podrien indicar diverses altres races amb menys trets distintius.
En els esquelets de les diferents races, el desenvolupament dels ossos de la cara és molt diferent pel que fa a la llargada, amplada i curvatura. La forma, igual que l'amplada i llargada de les branques del maxil·lar inferior, varia de manera molt significativa. El nombre de vèrtebres caudals i sacres és variable, com ho és també el nombre de costelles, la seva amplada relativa i la presència d'apòfisis. La mida i forma de les obertures de l'estèrnum són molt variables, com ho són també el grau de divergència i la mida relativa dels dos braços de la fúrcula. Altres parts de l'estructura que són variables són: l'amplada proporcional de l'obertura de la boca, la llargada proporcional de les parpelles, del forat dels narius, de la llengua (no sempre en correlació estricta amb la mida del bec), la mida del pap i de la part superior de l'esòfag; el desenvolupament i atròfia de la glàndula oliosa; el nombre de plomes primàries i caudals; la llargada relativa de les ales i la cua, entre elles i respecte del cos; la llargada relativa de les cames i els peus; el nombre d'escudets en els dits dels peus, el desenvolupament de la pell entre els dits dels peus. El període en què s'assoleix la perfecció del plomatge varia, com també l'estat del borrissol que tenen els pollets en sortir de l'ou. La forma i mida
