dels ous varia. La forma de volar i, en algunes races, la veu i el caràcter, són força diferents. Per últim, els mascles i les femelles d'algunes races han desenvolupat lleugeres diferències entre ells.
En definitiva, es podrien escollir almenys una vintena de coloms que, presentats a un ornitòleg com a ocells salvatges, serien classificats com espècies ben definides. A més, en aquest cas ni tan sols crec que cap ornitòleg situés el colom missatger, el voltejador de cara curta, el runt, el barb, el pouter i el fantail dins del mateix gènere, especialment si se li mostressin diverses subraces (o espècies, com ell les anomenaria), els trets de les quals s'hereten sense variació, de cadascuna d'aquestes races.
Tot i les grans diferències entre les races de coloms, estic totalment convençut que l'opinió generalitzada dels naturalistes, en el sentit que totes elles descendeixen del colom roquer (Columba livia), és correcta, incloent-hi en aquesta denominació diverses races o subespècies geogràfiques que es diferencien les unes de les altres en els aspectes més nimis. Atès que diverses de les raons que m'han portat a aquesta conclusió són, en major o menor grau, aplicables a altres casos, les detallaré breument a continuació. Si les diverses races no són varietats, i no descendeixen del colom roquer, han d'haver-ho fet de, com a mínim, set o vuit troncs originals, ja que és impossible aconseguir les races domèstiques actuals amb l'encreuament d'un nombre inferior; com, per exemple, es podria obtenir un pouter mitjançant l'encreuament de dues races sense que un dels troncs originals hagués posseït l'enorme pap característic? Tots els suposats troncs originals han d'haver estat coloms roquers, que no criaven en els arbres ni tendien a posar-s'hi. Però, a part del C. livia, amb les seves subespècies geogràfiques, solament es coneixen dues o tres altres espècies de colom roquer, i no tenen cap dels trets de les races domèstiques. Per tant, els suposats trocs originals o bé encara han d'existir en els països on es van domesticar originalment, i els ornitòlegs els han de conèixer, i això, tenint en compte la seva mida, costums i trets característics, sembla improbable, o bé s'han extingit en estat salvatge. Però races que crien en precipicis, i bones voladores, és improbable que siguin exterminades; i el colom roquer comú, que té els mateixos costums que les races domèstiques, no ha estat exterminat ni tan sols en diversos dels illots britànics, o en les costes mediterrànies. El suposat extermini de tantes espècies amb costums similars als del colom roquer, doncs, sembra una assumpció agosarada. A més, les diverses races domesticades esmentades més amunt han estat exportades a tot el món, i, per tant, algunes d'elles hauran d'haver tornat
