enciclopèdia xinesa; alguns dels escriptors romans clàssics en van establir regles específiques; segons passatges del Gènesi, ja en aquells temps remots es parava atenció al color dels animals domèstics; actualment, de vegades, els salvatges creuen els seus gossos amb cànids salvatges per tal de millorar la raça, i ja ho feien antigament, segons escrits de Plini; els salvatges de Sud-àfrica combinen per color els seus animals de tir, com ho fan també els esquimals amb els seus grups de gossos; Livingstone afirma que les millors races domèstiques són molt valorades pels negres d'Àfrica central, que no han tingut cap relació amb els europeus. Alguns d'aquests fets no demostren una selecció real, però sí que demostren que en els temps antics es parava molta atenció a la cria d'animals domèstics, i que avui dia ho fan fins i tot els salvatges més primitius. De fet, atès que és obvi que les bones i males qualitats s'hereten, hauria estat ben estrany que hom no hagués parat atenció a la cria.
Actualment, els criadors importants intenten, mitjançant la selecció metòdica, i amb un clar objectiu a la vista, crear una nova soca o subraça superior a l'habitual en el país. Però, per als nostres objectius, és més important un tipus de selecció, que podem anomenar "involuntària", i que és el resultat del fet que tothom intenta posseir i fer criar els millors individus. Així, un home que pretén tenir pòinters intentarà aconseguir, òbviament, els millors gossos possibles, i després farà criar els millors dels seus propis, però sense cap desig o intenció de modificar permanentment la raça. No obstant això, podem deduir que aquest procés, al llarg dels segles, milloraria i modificaria qualsevol raça, de la mateixa manera que Bakewell, Collins, etc., per aquest mateix procés, solament que seguit de manera més metòdica, van modificar en gran manera, fins i tot durant les seves vides, les formes i qualitats del seu bestiar boví. Els canvis lents i subtils d'aquesta mena no es poden constatar tret que es disposi de mesures reals o dibuixos detallats, obtinguts força temps enrere, per poder fer la comparació. En alguns casos, però, en zones menys civilitzades, on la raça ha estat menys millorada, se'n poden trobar individus gens o poc modificats. Hi ha motius per creure que el spaniel del rei Carles ha estat molt modificat, de manera involuntària, des del temps del monarca. Alguns experts molt competents estan convençuts que el setter prové directament del spaniel, el qual, probablement, es va anar alterant lentament. Se sap que el pòinter anglès ha canviat molt en el darrer segle, i, en aquest cas, segons es creu, el canvi ha estat realitzat principalment mitjançant encreuaments amb el foxhound;
