Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


explaiar-se en l'Ateneu Barcelonès, va venir l'Ateneu Lliure, del que fou un dels fundadors, i en la seva catedra va poder presentar-se tal com era. Bastava anunciar una conferencia den Bartrina pera omplir de gom a gom la sala; i ningú haurà oblidat encara la seva presentació del fonograf d'Edison i del condensador cantant, les seves conferencies sobre ls Viatges de Stanley a l'Africa, sobre les Supervivencies de l'Historia, etc. Veient el seu èxit, els mateixos savis de l'Ateneu Barcelonès degueren penedir-se de la seva obra, i, avergonyits, van deixar un lloc que no sabien ocupar.
 En aquelles conferencies sí que apareixia completissima la personalitat den Bartrina. Mai s'havia donat compte de que sabés parlar en public, i, no obstant, els seus discursos eren més atractius que ls de molts que tenen gran fama d'oradors.
 Però si les conferencies i discursos sintetisen la personalitat den Bartrina més que les seves obres, res el donava a conèixer en tota la seva valua com sa vida íntima. Recordo encara les estones delitoses que haviem passat escoltant-lo explicar entre quatre amics «Les aventures postumes de Don Juan Tenorio», o posant en el seu punt el bon sentit popular en medecina i astronomia per medi dels refrans i adagis. Mai se m'esborraran de la memoria aquelles escenes, mig serioses, mig grotesques, a que donava lloc quan, acostant-se-li algun d'aquells savis de cartró a que he aludit abans, tractava amb ell algun assumpte sobre l qual el savi s'havia ocupat tota la vida i el deixava amb un pam de nas,