Aquesta pàgina ha estat revisada.
La gola d'aigua plorada
pels núvols que l'han guardada,
beguda per la flor es,
i els nuvols que l'han guardada
no la guardaran mai més,
mai més!
El record i l'anyorança
de la que fou ma esperança,
l'ataut del que fou breç,
a ser breç ni a sê esperança
ja no tornaran mai més,
mai més!
Poblet
I
Esbufegant i cansada
la locomotora deia:
— ¿Com es que essent jo la força,
l'enginy debil me subjecta?
¿Com es que haig d'esser esclava
i anar ont els ralls me menen?
No só forta? Vui ser lliure! —
I, fugint del camí recte,
