Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


volgué córrer vers els camps,
i mig s'enfonsà en la terra;
i ella, que esclava corria,
al ser lliure quedà presa.
 
La força sola no es lliure
i es suicida la llicencia.


II

 
Dels seus lentes caigué un vidre
buscant un botanic herbes,
i damunt d'una formiga
quedà l vidre al caure a terra.
Les formigues que passaven
s'aturaven am sorpresa
veient a una germana
de tant rara corpulencia;
i la petita formiga
dessota del vidre presa,
convertides en gegantes
les altres formigues veia.
Al mirar-ho, reia un savi
de la por d'elles i d'ella...

Vestida am vidre d'augment
quanta i quanta gent passeja!