Aquesta pàgina ha estat revisada.
En l'immensitat del buid,
i lluny, molt lluny de la terra,
reflectant la llum del sol,
trist caminava un cometa.
Per nostre món sospirava
que entre la foscuria veia.
— ¿Com ho faré per què ls homes
puguin saber ma existencia,
i m'apuntin en llurs llibres,
i em creguin ésser profeta
de mort de reis, i de fam,
i de pestes i de guerres? —
Prompte vegé sos desitjós
i sa ambició satisfeta.
Per davant de nostre sol
passà, i una taca negra
va ser son cos, projectant-se
en la lluminosa esfera,
r el cometa al punt notaren
els astrolegs de la terra.
Mostrar-se tant sols fent taques
no sols ho fan els cometes.
