volia un literat que tingués un nom ja conegut; peró tant y tant insistí en Milá y tant y tant ponderá las excelencias de son amich, que en Parcerisa consentí en tenirhi una sentada. Y conteu si en Milá hauria de fer forsa de máquina, perque á la tara de desconegut afegia en Piferrer la de massa jove, no ja pera empresa tant grossa com aquella, sinó pera altras de menos quantía. Calculeu que, aparegut lo primer quadern de Catalunya á mitj Mars del 39, hem de colocar la escena descrita més aviat á principis que á últims del 38, quan en Piferrer, nat l' 11 de Desembre del 18, no passava encara dels vint anys.
Y heuvos aquí com entre las moltas cosas que Catalunya deu al ilustre don Manuel Milá, un altre excursionista, recordéuvosne bé, li deu una de sas més puras glorias: li deu en Piferrer. Perque si es cert que 'ls qui valen de debó tart ó aviat s' obren pas, ho es també que las circunstancias, segons sian adversas ó propicias, retrassan ó facilitan llur aparició. La obra projectada per en Parcerisa era just lo camí de Damasch pera 'l talent d' en Piferrer. La casualitat, la penetració d' en Milá y 'l bon sentit d' en Parcerisa llensaren á en Piferrer per
anys despres de mort aquest, un andalús diplomátich, home d' una gran penetració y molt original en sa manera de parlar, que havia conegut accidentalment á en Piferrer quan era aquest molt jovenet, lo 36 ó 37, li demaná don Marian quin concepte 'n tenia format. «Era,—li contestá lo diplomátich,—com una pedrera de riquíssim marbre de Paros, peró que encara no havia trobat l' esculptor que la traballes: com las cabelleras de las noyas de la meua terra, que com son tant abundants y ellas tenen la má tant petita, may se la poden recullir tota.»
