aquell camí de Damasch. Y bé era menester que la fortuna anés amatenta á obrirli las portas de la gloria, perque la mort s' anava preparant pera tancárlashi d' una rebolada.
«Al endemá de la conversa ab en Milá,—segueix escribint en Parcerisa en lo lloch citat,—vingué á casa un jove modestament vestit y d' aspecte bondadós, que tot seguit me fou simpátich, y molt més quan me feu memoria de que havíam sigut amichs de petits, lo qual vaig anar recordant perfectament, resultant la coincidencia d' esser, com jo, fadrí veler, y son pare mestre, com lo meu, en lo mateix ofici.—Aficionat en Piferrer á la arqueología, y desitjós de desempenyar la part literaria en la nova empresa, pera probar si lograva formarse idea completa de mon desitj me proposá redactar, com á mostra, una entrega. Acceptada la idea, escrigué la introducció al volum primer de Catalunya, que efectivament resultá com jo desitjava.»
¡Y tal si havia de resultarhi! ¡Y tal si s' havian de entendre l' artista y 'l literat! ¡Si 'ls dibuixos del un valian lo text del altre!
La portada d' aquell primer volum ensenya un delicat dibuix del altar major de la nostra Seu. Al peu, esfumant las ratllas del basament fentli com una peana de gloria, s' aixeca una nuvolada revolta de encens. Allí, en aquell simpátich dibuix, están admirablement simbolisats los sentiments artístichs y 'ls procediments de factura dels dos amichs. L' un, poeta dibuixant; l' altre, poeta describint: abdós veyent los monuments circundats d' una aureola de
