encens, l' encens de llur entussiasme; abdós ab los mateixos amors; abdós ab lo mateix fervent anhel de predicar á llurs compatricis la santa creuhada del art patri; abdós sentintse plens d' alé pera oposar lo pit á aquella tremenda ona destructora que l' any 35 havia vist formarse, inflarse y reventar estruendosa contra las grans fábricas que testificavan lo poder artístich dels nostres avis.
¿Voleu una proba de si s' avenian y de cóm entenian l' un y l' altre la missió que s' havian imposat?
Obriu la plana 77 del volum primer de Catalunya, y veureu, davant per davant d' un dibuix d' en Parcerisa que representa l' antich claustre del nostre Sant Pau del Camp, una nota que, per lo que pinta als dos joves artistas y fins, si voleu, la época, mereix ser transcrita aquí literalment: «Al contemplar—no faig més que traduhir—la lámina que representa aquest claustre, trayent la proporció per las figuras (hi há, efectivament, dibuixat un grupo d' homes y un escolanet) podrá dir tothom que las columnas no son tant baixas com assegurém; peró creyém que se 'ns dissimulará aquest erro voluntari si s' atén á que quan ferem las figuras més petitas de lo que en realitat han d' esser, ho verificarem en gracia de la majestat del conjunt del edifici, la qual hauria desaparegut donant á aquellas la alsada corresponenta.»
No vos escandalitzeu al sentir aquesta nota: sonriheu, si per cas, ab sonrís carinyós, davant de tant graciosa confessió; aquella candorosa estratagema está inspirada per un sentiment molt honorable, per un sentiment d' enamorat que exagera y falsifica las
