bellesas de sa enamorada pera enaltirla als ulls dels extranys y justificar sa passió.
Jo no sé de quí es la nota, si d' en Parcerisa ó d' en Piferrer; fins certa traballositat d' expressió me la fa creure redactada directament pel primer. Peró, ¿y qué? La complicitat d' en Piferrer en aquella que escrupulosos faritzáichs ne dirian profanació es evidentíssima, y no hem d' esser nosaltres los qui la dissimulém, perque lluny d' esser un pecat capital, si 's té en compte la época y l' esperit de la publicació, es, si no una virtut, menos que un pecat venial.
Ni eran sols coincidencias d' entussiasme com aquestas las que hi havia entre 'ls dos iniciadors dels Recuerdos y bellezas de España: n' hi havia fins en la forma especial y concreta d' aplicarse aquestos entussiasmes, en las predileccions artísticas del un y del altre.
Escolteu á en Piferrer en la introducció al volum de Mallorca:«.....admirém la bellesa de las formas y en aquest particular tal vegada no som esclussivistas més que ab alguns géneros moderns. Estimém lo bisantí, y al través de sa rudesa, en sos triples archs cilíndrichs, amples dintells, grossos pilans ó quadradas pilastras y capitells capritxosos, procurém trobarhi sa elegancia: lo gótich es l' objecte de la nostra devoció, si aixís pot dirse, y pera nosaltres, lo més espiritual, profón, filosófich, bell y, sobre tot, lo més cristiá; y no neguém atenció y respecte ni al plateresch delicat y menut, ni al noble grech-romá, per més que, en nostre entendre, careixi aquest de significació aplicat als usos religiosos y sia com un
