que, als dos mil anys d' enterrat, ressuscites en mitj d' un altre poble ab lo mateix vestit y parlar y pensar y maneras del temps en que vivía.»
¿La noteu la gerarquía que estableix en sas aficions entre 'ls diferents géneros arquitectónichs que caracterisan als nostres monuments? ¿Ho noteu com lo bisantí ocupa 'ls dos quints de son ánima y 'l gótich los tres quints restants, no quedant, com qui diu, més que un recó vergonyant pera l' arquitectura clássica més ó menos adulterada que 'l Renaixement posá de moda?
Donchs trenta anys després d' escrita aquella professió de fe, en Parcerisa, després d' haver visitat tota Espanya y vist tants y tants monuments, quan ja la edat semblava haver hagut de modificar poch ó molt sos punts de vista, encara allavors, en la mateixa despedida de que abans parlavam, encara deixava traslluhir d' una manera poch dissimulada sa inquinia contra 'l Renaixement y son cult fervent per la arquitectura de la edat mitjana, per aquellas arquitecturas románica y gótica qu' en Piferrer declarava en veu alta que eran la suprema realisació de sos ideals artístichs.
Y jo ho comprench, y ho compreneu encara més vosaltres, senyors, los qui, deixebles d' en Piferrer, feu la vida activa del excursionista, y aneu de llogaret en llogaret, de vila en vila y de poble en poble, derrera de sas petjadas, admirant aquesta magnífica florescencia bisantina y gótica que senyoreja desde la més humil ermita de la vall fins á la ossamenta del castell en los cims més alterosos, sempre igual y
