un amich de molts de nosaltres ne diu això dels Ripperts [1].—Peró també es cert que no escribia ni judicava tant ex abundantia cordis, y que aixís com en en Piferrer apareixia pera aquells traballs un talent propi, original, en en Pi s' hi veya principalment al lector de Nôtre dame de Paris, de la qual en l' esperit crítich y en la forma, es una continuada reminiscencia, quan no un plagi, la obra indicada. Fins en punt á coneixements y sentit crítich hi podria dir molt tal vegada qui analisés per dintre de tot aquell volum d' excursions, que, al fi y al cap, suposar de tranzició entre 'l bisantí y 'l gótich la portada de Sant Miquel, avuy reaixecada en la Mercé, me sembla un desliz, com ne deya 'n Parcerisa del seu, una mica més grave que 'l d' aixiquir las figuras del claustre de Sant Pau pera engallardir la arcada [2].
- ↑ Pera esplicar aquesta alusió dech recordar los conflictes á que fins no fa gayre davan lloch entre Ripperts y tranvias l' us per aquells dels rails posats pera 'ls altres. Y l' amich en qüestió sol fer extensiva la denominació de Ripperts á tota empresa que surt derrera d' una altra á ferli la competencia.
- ↑ Com que 'l cárrech pot semblar una mica grave, y ho es realment, tractantse de persona de tanta válua com en Pi y Margall, crech necessari justificarho per medi de la cita d' alguns retalls de la obra indicada. Comensa establint lo senyor Pi que 'l campanar de Sant Miquel, aixís com la iglesia en conjunt, semblan (avuy hem de dir: semblavan) un monument de la tranzició, creació del sigle onze, potser acabat á principis del dotze. «Acreditanlo la soberbia grandeza del torreón y las toscas agujas de su segundo cuerpo..... sobre todo la delicadeza y elegancia de su puertecita, allí malamente arrinconada en un ángulo de la plaza. La fachada de San Miguel es ya una de aquellas páginas arquitecturales en que el artista escribió bajo las ideas de su siglo, vió la Revolución, deslumbróse con sus ensueños é ilusiones, y
