Pàgina:Piferrer (1884).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
32
piferrer

fícil lectura d' algun ó alguna en publicacions periódicas de que l' atzar n' haja conservat algun exemplar. Aixís succeheix, per exemple, y deixeume que de pas ho lamenti, ab las obras d' escriptors com en Joan Cortada, en quals articles de costums y humorístichs pot ferse una tria que tal vegada 'ns dongués un Curioso parlante barceloní, com, més últimament, en Robert Robert, l' originalíssim redactor del Tros de paper, ó com, més darrerament encara, pera no citarne d' altres, lo cáustich y castís Llabería.

En Piferrer tingué més amichs y més fortuna. Tres anys després de sa mort apareixian coleccionadas en un luxós volum, precedidas del seu retrato y junt ab las d' en Carbó y d' en Semis, sas poesías acompanyadas de dos fragments dels Recuerdos y bellezas, d' una fantasía literaria titolada Vuelta á la esperanza, y d' unas apuntacions d' en Manyé y Flaquer sobre un projecte de drama que tenia mitj preparat en Piferrer y qual assumpto estava basat en l' episodi de la mort d' en Cap d' estopa. Lo prologuista fou D. Manuel Milá y Fontanals. No cal dir si 'l prólech val. La llista de suscriptors que s' imprimeix al final demostra una vegada més la reputació d' en Piferrer, figura culminant de la colecció. Potser no hi há mitja dotzena de noms que no tingan historia en lo foro, en las arts ó en la literatura barceloninas.

Vuyt anys més tart, lo 59, baix l' epígraf general d' Estudios de crítica, la imprenta del Diari de en Brusi coleccionava en un volum, si no groixut, de