lectura molt compacta, los millors que havia escampat en diversas publicacions, abrassant de desde la crítica de La Fattucchiera d' en Vicens Cuyás, escrita 'l Juliol del any 38, fins al article programa, que bé 's pot calificar de magistral, de la Revista La Discusión, datat en Febrer del 47.
Tinch por, senyors, perque massa dols arriba á embafar, de que las alabansas derrera de las alabansas pugan arribar á fer monótona aquesta, que de memoria crítica va tornantse encomi apologétich. Y no obstant, jo fora injust, per voler ser variat, si al presentarvos á en Piferrer com á crítich musical, com á crítich dramátich y com á critich literari, no vos digués que, salvant totas las divergencias de criteri y d' apreciació que volgueu, y hagut esment de que parlém d' un crítich de 40 anys enderrera, la prempsa barcelonina no ha pogut fins ara ostentar cap nom que valgués lo d' en Piferrer, ni publicar articles que sumessen, com á improvisacions críticas, lo que valgueren los seus. Sols per un moment poguerem creure que li havia nat, en quant á la crítica musical, un digne successor, que hauria arribat ben lluny, en Joaquim Marsillach; mes ¡ay! també 'l pobre Marsillach hagué de ser afegit á aquesta llista ja massa llarga de tísichs gloriosos que una mort prematura va robant á Catalunya.
Potser la opinió sobre 'n Piferrer, crítich musical, semble á alguns exagerada; potser se diga, y en aquest punt ab rahó, que 'l gran éxit de sas críticas depengué de que, més que haverhi punts de
