Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






VII




 Havent hagut esment l'Elvira d'aquella visita, la Pilar no pogué dexarli de relatar lo ocorregut en ella, y encara que, en aquesta ocasió, els prejudicis de la noya l'ajudessen a posar més en clar les intencions malèvoles de la viuda Roig y a mantenir en el lloch de sempre al amich ausent, no dexà el verí de la calumnia de produhir, com sempre, els seus efectes. L'indecisió, la reserva, la virada repentina y enigmàtica d'aquell home no més al veures sorprès per ella en un moment d'emoció espontània dalt de Font-Romeu, ja li havían dat a l'Elvira prou que pensar, y en aquesta situació d'esperit, li era naturalment impossible a la noya, pendre les delacions de la Roig ni ab una mica de frescura. Lluny d'axò, van donarli tant tor-