brutenchs, que lliscavan esllanegats per les aygualides blavors etèrees, no's veyan ja, a
la plana, més siluetes animades que la del solitari sembrador, escampant ab revolada rítmica la llevor demunt la terra en qu'ell enfonzava'ls peus, y la més solitaria, encara, del encaputxat pastor, ressaltant per negre de la grandiosa paràbola dels serrats baxos a contraclaror de les immensitats del cel.
¡Ah! y quan ab tot axò s'havía anat amparant de l'ànima d'aquella dama ciutadana una melanconía infinita y impossible d'eludir, un telegrama de l'Osita donant notes alarmants de la salut del senyor Prim, caygué en aquell chalet com una bomba! ¿Els
terribles vaticinis de la Pilar se realisavan, donchs? La pobra dóna, morta d'angunia y aclaparada pel dolor, va córrer desolada ab l'Enriquet a auxiliar al seu pare, dexant
que'l servey s'ocupés de fer els baguls y tancar el chalet. Però tot fou inútil. A sa
arribada, el bon vellet ja era mort. Una feridura de plè a plè li havía robat, en poques hores, l'existència. Y allà, demunt dels matalassos del llitet daurat, ja no hi trobà, la
desconortada filla, sinó'l còs enrampat y fret d'aquell a qui debía'l sér.
La desesperació de la Pilar fou, llavors, indescriptible. A voltes s'exhalava en plors
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/181
Aquesta pàgina ha estat revisada.
