Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/25

ni sa mare, ni aquell jove, l'entenían pas com ella creya que's debía entendre, ni la volían pas sincerament.
— Un enamorat d'ella, com Sèneca... la veritat, no ho so; — feu en Deberga, somrient.—Ja ho reconech. —
Mes el tren arribà a Vich, eran tres quarts de deu y la majoría dels passatgers, se llensava al anden. En Deberga, al anar a ferho, convidà a aquelles senyores a desdejunarse. Elles van excusarse, y, dins del mateix cotxe, van pendre la mortadella y'l xerés que'ls criats acudiren a preparàlshi.
— ¿Quí deu ser, aquest home?— van preguntarse, menjant ab aquell apetit que'l cambi d'ayres y la placidesa d'esperit despertan en els viatges. — Es ben diferent de lo que creyam. Una persona molt agradable.
— Molt ben educada.
— Té com alguna cosa de militar. No ho sé...
— Sí, es veritat; una tiessor de coll, una certa cosa...
— ¡Ay, hijo mío; que mamá no pensava en tí! ¿Quieres más? — feu de repent la mamà, veyent que la Rosalía servía una llesca més de mortadella al nen y...—Sembla que se li desperta ganeta;— va afegir, ab el goig de l'esperansa pintat a la cara.
— Míral;—advertí la noya desde'l peu de