Vés al contingut

Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

havía obligat a ser dels derrers d'assolirlos, va trobarse burlat. Y llavors, com de dalt del landau en que s'havían instalat, lo vegessin, aquelles, córrer adalerat buscant de assí d'allà inútilment, van destacar el lacayo pera que l'invités novament a pujar ab elles.
A la fi, veyent que s'anava a quedar en terra y dexantse portar per l'impuls de simpatia que prou li costava reprimir, acceptà l'oferiment. Y près ja d'una satisfacció vivíssima, pujà al landau al costat del noy.
La calor xofogosa de Barcelona s'havía anat dissipant ja feya temps al buf del ayre viu de les altures qu'anavan escalant, y ara la bruytosa corrent del Freser semblava revifar més y més encara l'ayre. El landau, seguit d'un òmnibus, hont anavan les criades y un gran castell d'equipatges, les va empendre corrent per l'ombrejada ruta, emportat per la vigorosa branzida de tres cavalls poderosos. Mentrestant, el riu fressejava al costat, encabritantse pels còdols de son llit, remorejavan ab remor fonda'ls argentats salts de Campdevànol y de les fàbriques superiors, y frisavan al buf del vent el blat de moro de les fexes y l'ufanosa floresta de les vessants acinglades, sens qu'aquells ciutadans, massa embeguts en agra-