Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/44

 Llavors, com si experimentessen igual sensació, els cavalls allargaren el pas, removent les crins al ayre, rexuclant ab fruhició l'aroma frescal dels prats, qu'anavan aparexent a l'esquerra del camí. Però un poch més avall, tingueren d'aturarse. Una embalúm enorme d'un vert cremat, els barrava'l pas. Era una carreta d'herba, tirada per dos bous descomunals, alta y magestuosa com un gran carro apoteòsich. Els cavalls frisaren, la miraren de reull, estor- nudaren, y un cop deslliurats d'aquell embús, gracies al brau esfors y portentós equilibri dels pacientíssims cornupets, varen reempendre'l trot ab més dalit que may, pera guanyar, als curts moments, lo derrer repit de costa que'ls plantà de cop y volta al llindar de la Cerdanya.
 Era com passar de mort a vida. Els ulls no's cansavan d'esplayarse sobre aquella vall oblonga, partida per les hermoses arbredes del Segre y sos afluents y enclosa per dues grans serralades de Pirineu, qu'enlayran fins al cel les llurs crestes moradenques. Exteses de prat, d'un vert esmeragdí,encatifavan grans trossos de planura, mentres el segador aterrava les daurades messes, salpicant els camps de cavallons, d'una faysó que, de llunyà ovir, podían pendres per camells ò dromedaris aclofats. Més avall,