Arri gojat! arri Feliu! arri xico!... no hi ha casa ni casot que no tingui lo seu burro y cadascú es batejat d' un nom qualsevol, adhuc noms de sants, no s' hi miran gayre; es lo company, lo bon amich de la casa, moll ben cuydat, ben peixit perqué tingui sempre coratge pera portar fems y terragadas á la vinya y traginar los rahims per la verema. ¿Com ho farian aquells pagesos sense 'l burro si haguessin de carregarse á coll los fems, fent tres quarts y una hora de pujada tant rosta pera portarlos á la vinya?... Lo burro es la cabalcadura del pobre; encara que sia sorno y tossut, son defectes compensats per bonas qualitats: es sóbrio, casi res costa de mantenir, pasturant lo que troba pels marges, robust, ferreny... ¡que n' ha de portar de pés per flaquejar!
Avuy lo carril de Fransa atravessa la vall al peu del poble en ayrós y enlayrat viaducte de ferro: quan al sortir del túnel de Culera, passa sobre 'l pont de ferro lo tren de carga arrastrat sovint per dos feixugas locomotoras, ab llur xiulet estrident, fa fredat, es un terratrémol, un tró que repercuteixen las timbas de montanya y de mar... Ja ha passat deixant son plomall de negre fumarola; ja s' ha ficat dins la foradada de Coll de Bellitres y encara se sent lo soroll llunv com fonda tronada.
L' arribada del carril ha sigut per aquells montanyesos una sorpresa que ningú s' hi esperava; cap d' ells somniava veurer passar la locomotora atravessant sota terra llur país escabrós
