Vés al contingut

Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

barca á Jaffá. Lo primpcep la portá en son Harém de Damás y durant algun temps fou la preferida, l' estimada del Kalif; puig la profecía del corb se cumplí.

Com torná Guiselda á son pais natal y per qué hi torná? la llegenda se calla; sols nos diu que la pobre Guiselda sufrí desenganys crudels, duras probas; y que en mitj d' aquells infidels, s' encomenava á la Verge santa del Coral per quí tenia particular devoció.

Al reveurer sa aymada terra de Vallespír, sos ulls se ompliren de llágrimas. Ja no era aquella Guiselda tant guapa, tant encisera que feya bojejar lo cor dels pastors de la vall. Las llágrimas havian cavat fonda arruga en sos negres ulls. La cara pálida, la mirada atónita, apoyada sobre un garrot, emprengué la caminada vers la terra hont havia nascut... Y son pare!.. y sa mare!.. los trobaria encara vius!.. y la Zilda, sa cabra estimada!..

Al arribar al peu del cingle de la Roca del Corb, hagué de comprimir las palpitacions de son cor de tant conmoguda.

Al posar lo peu al llindar de la porta de sa caseta caygué desmayada. Las caricias de sa cabra Zilda que li llepava la cara la feu tornar en si. Ets tú, Zilda!.. Oh! si, tú has sigut y ets encara ma mellora amiga... y la petonejava fentli mil caricias...

Arribaren sos pares del travall... es la Guiselda! nostra filla que creyam perduda y que la Verge nos torna!.. Oh serás sempre nostra, Gui-