nanit y entrí en ma cambra acompanyat de mon amich que me digué: sabs, fes com á casa teva, lo dinar á las 12, lo sopar á las 7; vés per las tevas. (En Francesch era empleat al Gobern Civil)
L' endemá de matí prenguí xacolata ab mon amich y sa muller. Preguntí per llur tia donya Rosa; era á la Catedral.
Donya Rosa havia sigut sempre molt devota, y com més anys posava més se 'n tornava. Es lo propi de totas las vellas solteras, flors mústigas que may han pogut granar. Petita, seca, apergaminada, s' aixecava de bon matí, se vestia de negra, sa cara cuberta d' un vel poch transparent, mantellina de seda molt tirada endevant, prenia un saquet negre que contenía sas ulleras, llibre, rosaris, una diminuta xacolatera, una ampolleta plena d' esperit de vi, una altra plena d' aygua, una presa de xacolata ab sis melindros, lo tot embolicadet ab paper blanch, puig que donya Rosa era molt neta; se dirigía á la Catedral y tornava á las 11 per dinar.
Aixó de passar tantas horas á la iglesia era solzament per los dias de gran funció en que predicava un predicador de fama. Las grans funcions en las catedrals com la de Valencia son casi diarias.
Ja se sab que en las catedrals espanyolas, com en las iglesias de Roma, no llogan cadiras; un se té d' estar dret durant tot lo temps de la funció; las donas s' assentan á terra.
