Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/251

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab esglay que tindríam de passar la nit al ras, á 2900 metres d' altitut. No gosávam deixar la crena de por d' embarrancarnos ó d' estimbarnos dins algun precipici. Havíam ben perdut d' esma: no 'ns podíam tampoch separar: á quatre passos ja no 'ns véyam. Se feya vespre, y al caure 'l día la broma aumentava de densitat. Un vent glacial nos gelava la cara. Lo termómetre marcava 2 g. baix 0. Cercárem un recés al peu d' una penya, y embolicats ab nostras mantas de llana, ben acotats y apretats entre nosaltres pera resistir lo fret, nos preparárem á passar la nit al cim d' aquells deserts. Ja comensava á fosquejar; estávam resignats, pero molt ansiosos, tement un temporal de pedregada, puig se sentían alguns trons fondos.

En las altas regions he observat que casi sempre la freda temperatura condensa lo vapor de la broma y se resolt en calamarsada, que á la regió més baixa es ruixat de pluja. Quan l' atmósfera está saturada d' electricitat, la calamarsada s' torna forta pedregada. Es fenómeno que l' excursionista podrá molt bé observar. Pocas son las vegadas que cau un bon ruixat de pluja; sempre va barrejat ab pedra ó calamarsa.

Cuan un camina dins la espessa boyra, de cop se sent un tró, é instantáneament cau una ratxada de calamarsa, y aixís successivament, per intérvals de cada tró. A las regions mes baixas eixa pluja de gel son gotas d' aygua com pessetas. Los montanyesos ne díuhen pluja que