Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la Freixineda seria férloshi pena de no aceptar lo que ofereixen de tan bon cor.

— Si, es una de las principals familias del Vallespir de molta noblesa y honradés, digué D. Francisco; lo nom de Freixineda no m' es pas del tot desconegut, puig que avans la revolució del 93 era una de las familias de més importancia de la comarca. Un Freixineda figura en la historia del Rosselló; per cert que que com los d' Ortafà y d' Oms y demés capdills d' aquell temps, no volgué ésser francés y protestá llarch temps contra l' anexió del Rosselló á Fransa.

— Papá ¿com ho sab?

— Me n' ha enterat lo Sr. Rector que he anat á visitar.

— Pero, lo Sr. Freixineda coneix á vostè?

— Si, nos coneix com nosaltres lo coneixém: la honradés y l' hombría de bé s' agermanan en tots los paissos.

Com era tart en Manelet doná la bonanit á sos pares y se retirá en sa cambra. Sa tragué de la butxaca una claueta, obrí un calaixet, ne tragué lo retrato de la Lluisa, lo contemplá llarch rato, lo torná á posar dins lo calaix y se ficá al llit. Fins á las primeras horas de la matinada no s' adormí.

En Manel Desplá, á 22 anys, havia viscut indiferent á tot lo que atany eix sentiment que enterneix lo cor. 22 anys!... primavera de la vida, edat hermosa en que l' home ressent las primeras impressions de l' amor, de eix amor