no s' apaga may; resplandent sempre de viva claror.
Durant la temporada estiuhenca se feren excursions, fontadas, comedias de saló. La comitiva joyosa de la jovenalla continuá bromejant á 'n Manelet; lo veyan trist, fugint de las diversions, tot cap ficat.
Anava sovint á la Freixineda, pero, cosa singular, se contentava de mirar la casa, la horta, la finestra hont la Lluisa sol cusir ab sa mare, per si la veya, y quan tenia la ditxa de véurerla de lluny, la seguía ab sa mirada fins tant com la veya. S' entornava trist; entrava en sa cambra, mirava son retrato y besava ab tendresa lo ramet de miosotis.
Un dematí, á las 9, s' en pujá á la Freixineda. Fa un dia hermós, lo cel seré; baixa dels cims nevats un ayret fresquet que tempera la calor; las carlinas son badadas al sol, las abellas hi xuclan la mel; lo gleber de la serra es matisat de floretas hermosas; l' ayre es tant pur que lo Canigó sembla á tocar.
En Manelet se ficá dins la castanyeda, s' assentá sobre la penya, seti preferit de la Lluisa, obrí son álbum y dibuixá un faig vell arrapat d' eura. De cop, vegé venir la Lluisa que se dirigía vers sa penya preferida. En Manelet se torná palit, puig no podia comprimir los glatits de son cor. La Lluisa al véurel se quedá
