Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Mamá: en Manel Desplá.

— Creya, Manel que nos havia oblidat; fa dias que no l' haviam vist.

¿Com están sos papás?

— Bé, parlant molt sovint de vostés.

— Demá, diumenge, tindrém lo gust de visitarlos.

Després de conversar un rato en Manelet se despedí. Al empéndrer la baixada, avans de pérdrer de vista la Freixineda, se girá; vegé la Lluisa á la finestra que sens dubte també 'l mirava; allavors se deturá y li enviá ab sa má un bés que ben cert la Lluisa no pogué distingir, per la distancia.


Vers lo 20 d' Agost vingué l' ajust del santuari de St. Salvador. Feya dias que la jovenalla ne parlava. Se determiná que tots los estiuhejants de Prats hi havian d' anar á peu, los papás, las mamás, y tot lo jovent. Los Desplás havian convidat á la Lluisa y á sa mare que no hi feren falta.

A las tres de la tarde la comitiva joyosa surtí de Prats; s' emprengué la pujada vers lo Santuari. Las senyoretas Pepita, Lola, Amalia, Pilar, Rosita, Maria, Elodia, Justina, Lluisa, en falda curta, elegant barret de palla, espardenyas enflocadas, l' alpenstock á la má, passavan devant. Los jovenets en Cisonet, en Carles, en Josepet, en Francisquet, en Manelet,