Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

se barrejan ab ellas. Qué lleugeras! que joyosas!.. tot son riallas. Las mamás y los papás segueixen més endarrera. Arriban al santuari; hi ha sols una horeta de Prats, es un passeig; se segueix la hermosa carretera de la Preste que passa al peu del roch del Frare, sempre agenollat.

Lo santuari de St. Salvador se troba á la falda de la montanya, domina 'l riberal del Tech, en un siti admirable de verts glebers, d' ombrívolas arbredas d' oms, freixas, verns. Lo caminet que va a la font es covert de falgueras; en mitj d' ellas se cull la diminuta maduixa de montanya de rich aroma. L' aygol de la font es rodejat de jordoneras, de falguerars, ombrejat de verns y muixeras [1] quals penjoys de grana vermella donan, en mitj de son vert fullam, una nota viva, soptada. Sota 'ls oms frondosos, sobre 'l gleber s'hi veuhen taulas de joguinas, fluviols, xiulets, rosaris, medallas, goigs del sant; més enllá rosquillas ensucradas, carquinyolis, panets de pessich, melindros, secalls, bolados, xarops de gers, de maduixa, pera refrescar. Prop la font en una plasseta del gleber, sota 'ls arbres, tres joglars assentats sobre un marge: cornamusa, gralla y fluviol ab tamborí. Quins salts los fadrins y pagesetas montanyesas! quinas corrandas! quina animació!

Nostra comitiva joyosa, seguda sobre 'l gle-

  1. Sorbns domestica. —Rosaceas.