es nom diminutiu de Joseph qu' es lo nom de llur pare: Joseph, Josepó, Pó, Ponas, Joseponas. Sempre surten tres á passeig, la quarta es de setmana, fent de mestressa. Si no fos l' afecte desagradable produhit per llur veu masculina y aixó de parlar totas á la vegada, simpatisarian ab tothom . Lo senyor Pere y demés amichs hi eran fets y no 'n feyan cás.
Un dia se 'ls presentá á casa un capitá de caballería alt, guapo, ben plantat, de uns 40 anys, que al entrar doná á las quatre una estreta abrassada que las feu tornar rojas y avergonyidas. Era un cosí germá que feya una pila d' anys que no havian vist. Venia d' Olot; s' en tornava á Madrid y al passar per Besalú, recordantse que hi tenia sas cosinas resolgué dedicárlashi un parell de dias.
Quina alegría! quina agradable sorpresa las Ponas! Tota la casa aná en renou; fou un succés extraordinari en llurs costúms y vida tan quieta y pacífica. Que li 'n feren de festas, d' agasajos, parlant y rient totas al cop! Una li prengué 'l sabre, l' altre 'l quepis, l' altre la maleta. — Estás cansat?... Qué vols pendrer?... Ja la taula está parada... Mira aquí tens la cambra... — Bé! bé! deixeume rentar y espolsar... Estava mitj amohinat.
— Eulária! Tomasa! portéume la cofaina... Totas corren vers la cambra del capitá... — Qué
