A la tertulia de las Ponas solia anarhi un senyor molt original; era un tipo. No se li veya gayre, no mes per las festas anyals; puig es apotecari y no pot deixar la botiga. Es d' edat, viudo, un poch geperut de tant de picá 'l morter pera fer pegats y ungüens. Passa sa vida assentat en una cadira de brassos ab respatller de cuyro, darrera lo taulell. Sa botiga fa la admiració dels arqueólechs per sos pots que contan centurias, ramejats de flors blavencas de lo més capritxós, joyas cerámicas del sigle XVI. Al fons de la botiga y dintre una capelleta dalt del sostre, s' hi veuhen dos sants: Sant Cosme y Sant Damiá, patrons dels metges y apotecaris; al mostrador, en mitj de pots, bufetas de gutaperxa, xeringas, capsetas, canonets, duas grans bolas de vidre plenas d' un líquit vermell y blau que á la nit fan la admiració de la maynada del carrer. Li diuhen lo senyor Cosme. Sa vida es misteriosa; viu sol; se fa la cuyna, te un fogó á l' arrera botiga; una dona vella del carrer li fa las feynas, li renta la roba, li escombra 'l pis. Desde que va perdre la seva muller que porta eixa vida retirada. Sols lo metge Ferrer ab son carácter jovial lo treu de sa apatía.
Los Cosmes son apotecaris de pare á fill des-
