Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Ja ho crech: si tothom tingués la salut de vostés me moriria de gana.

— Sab per qué tenim salut y vivim contents y alegres?

— No...digui.

— Perque som casats. La salut y l' ben estar se troban sols en lo matrimoni.

— Té moltíssima rahó, puig que desde que só viudo que tinch poagre.

— Donchs ¿per qué no 's torna á casar?

— Senyora Rufina, una vegada y no més. Una dona com la meva Angeleta no 's pot reemplassar. Diuhen que lo matrimoni es una rifa; donchs jo havia tret un número dels grossos: qui hi juga duas vegadas pert tot lo guanyat.

— Home no digui aixó.

— No ho tinch de dir! ahont vol que trobés una altra Angeleta? Vosté que l' ha coneguda recordis lo que era bona; valia tots los diners: bona esposa, bona mestressa... nos estimavam tant com los primers dias de casats. No, no, no 'n vuy cap més. Sápiga que tinch lo recort de l' Angeleta aquí — senyalant son cor — que may mes l' oblidare.

— Ja ho crech; aixó proba los bons sentiments de vosté.

— Si senyora: l' Angeleta era per mi no sols una esposa pero també una amiga que me guiava per sos bons consells, que animava ma vida, que me feya felís. Ara visch sol, aislat en mitj de mos pots y aucells que son mon únich consol y alegria.