Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rebeixí, (lyda sylvatica) formiga petita, d' un negre castany, verinosa, rabiosa, que defensa sa casa com un lleó, clavant sas mandíbulas al enemich imprudent que hi vol penetrar. Rosega, serra la pela del suro, cercant las parts més touhas pera ferne son palau y allotjarhi sa nombrosa familia. Dins lo gruix de la escorxa forada túnels, grutas, salons, graners, dormitoris, hom dorman llurs lárvas cuydadas y vigiladas ab amor per las obreras. Son las formigas qual acit es més corrosiu.

L' uracá podrá arrabassar lo suro, deixantlo estés sobre 'l penyám; pero ans de consumirse, á cuantas generacions de insectes haurá donat vida!... La naturalesa 's riu de la mort... per ella la mort es la vida.

Al morir y pudrirse lo gegant arborescent, la ventada s' emportará sa pols ab los milions de gérmens de vida que contenia.



Lo suro del Consell té recorts histórichs que l' honran molt. Al sigle passat y de temps més remot, la gent dels pobles de Cantallops, Campmany, Sant Climent y Espolla s' aplegavan sota la seva ombra, sentats demunt las penyas de son voltant pera tenir consell y tractar dels assumptos més interessants de la comarca. Per xó li diuhen lo suro del Consell.

Eixas reunions ocultas dins la boscúria se tingueren sobretot durant la guerra de la Inde-