Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pendencia, pera organisar la defensa del país. Hi assistian ab la escopeta ó trabuch amagat sota la manta, y Deu sab los gabatxos qu' anaren de pernas enlayre al passar los convoys en aquells congostos emboscats de nostra frontera.

Lo suro del Consell pertany al autor de aquest escrit, y tant com viurá ja poden estar ben certs que será respectat y venerat fins que la mort l' ajagui pera sempre. Pobre avi! no faltava més!... Un dia lo carboner ja tenia la destral alsada; arribí á temps pera salvarlo. — Que anau á fer! home despiedat... inhumá, sense cor! guardeuvos de tocar aquest arbre!... lo gegant de nostres boscos!... lo suro del Consell!... Ab sa cara enmascarada me mirava atónit, sorprés, dubtant ben bé en aquell moment de mon cabal judici... Quin sentiment n' haguera jo tingut!..,





Lo suro dels Penjats no té tanta honrosa historia; molt al contrari; era l' arbre lúgubre y malehit. Sa presencia era una vergonya pel país; perxó l' han arrabassat.

Estava situat al peu de la carretera de Fransa, en lo punt anomenat Las Caboras, á quatre kilómetres de la Junquera. Era un suro aislat molt grós y brancallut, de manera que sas brancas baixas horisontals ombrejavan part de la carretera.

Durant tota la guerra de la Independencia