Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/106

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

casa s'ha cambiat molt: no se sent una espressió que no siga passada per les dipoteques; a casa's respecta tot lo calendari: no s'insulta ni's maltracta a cap Magestat venturada; y la dòna està més tranquila. Míra, per tot gasto, davant d'ella, 'm servexo no més del vatualisto, de l'iradevet y quan estich molt fòra de fogó que'm donaría a les àligues, etxego un sacarramundi que la dòna se m'hi esparvera y tremola per que diu qu'es un renech francès. «No t'hi enfadis, — li dich, — a Fransa fan lo que'ls hi dona la gana: allí tenen la república y aquí Espanya es un pecat pitjor qu'un renech. Cada terra fa sa guerra.»

* * *


 — No hi vull tornar a demanar feyna; no estich ben apariat: tinch pundonor y no vull que cap amo me sofoqui. La ballem primeta, per que guanyo molts pochs diners. Jo la vaig fer, jo la pago. Vaig mancar a don Pau, qu'era la nineta dels seus ulls y un home de be, y aquesta la tinch de purgar. Quan torni a l'obra