Bàxa, fillet; bàxa del entresuelo, que sembla que juguis a cavall fort. Bàxa, prenda, qu'encara tenim temps y t'esplicaré com se té de presentar lo ginete devant d'un públich. Portèu una cadira mitjana que l'ajudarèm. Noy, n'has dit una que ni en Fontova la diría millor. Ni tu mateix ho sabs la gracia qu'has tingut, de modo que voldría sapiguer com te dius y l'apellido, per dexarte alguna cosa en lo testament. Si'm trobas sobtat, noy, me negas la paraula. ¡So'l Manquet!... minyó... ¿Has sentit? lo Manquet de baix a la Riba: y no n'hi hà d'altre. He estat tota la vida cotxero, y ara, per la desgracia de la mà, so carreter ¿tens entès? Que no parlas ab un pela-canyes, ni ab qualsevol persona sense reputació.
¿Que't creyas potser tractar ab algun fanfarría d'aquells que tenen lo rebost del tabaco derrera l'orella? ¡Pxst!... que'l Rey que varem despreciar, l'Amadeu, s'assentava detràs d'un servidor. En Bigorra, ¿sents? en Bigorra'm va dir... «Manualito, (allavors, gracies a Deu, encara no tenía motiu jo); Manualito, nada menos
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/177
Aquesta pàgina ha estat revisada.
