Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ses malignes emuls: mes com la maldat may se rendeix á la virtut sola serviren sas defensas per provocar las inicuas plomas dels seus enemichs que per lograr sos fins inventaren novas tramas y calumnias. Doliantse los sabis y homens justos ( particularment lo gran Lope de Vega son amich ) de tanta perversitat contra lo ben probat merit de García; y al efecte de evitar las consecuencias que temian, representaren al Rey perque interposás la sua real autoritat. Sentí molt Felip que la reputació y quietut de García fos tan injustament atropellada, y procurá los remeys precisos y convenients. Callá la emulació en vista de la amenasa, y alguns dels delincuents se reconciliaren ab García: mes com las reconciliacions produidas per lo temor no portan may lo caracter de cordials y duraderas, no pogué llibrarse lo nostre poeta del temor y sentiment, efectes naturals que embargaren las suas potencias, y li despertaren lo desitg de tornar á la soledat de Vallfogona á buscar la quietut que li faltaba. Tant lo combateren los recels, y tan lo alargaren los alicients de son retiro, que ab la resolució propia de un gran ingeni determiná una nit deixar la cort y tornarsen á Vallfogona. Apenas apuntá lo dia inmediat, cuand García ab son criat emprengué lo viatge, deixau aquella Babilonia que per tants motius li era molesta. Arribá á Zaragoza dins breus dias, y volgué en esta ciutat descansar un poch y escriurer á son intim amich lo gran poeta Lope de Vega, participantli en un poema los motius que lo precisaren á la resolució executada de fugir de la cort, en la que temia proxima sa mort.

  En lo tercer dia de descans en Zaragoza, despres de haber dinat, acometeren al nostre poeta y á son criat tals dolors é incendi en las entranyas é intestins que cregueren acabar dins pochs instants la vida. Axí succeí en lo desgraciat criat, que creent apagar son interior incendi ab la abundancia de aigua que begué, á pochs minuts espirá. García coneixent luego la causa del seu mal begué gran perció de oli que se feu portar, y li mogué uns fortisims vomits, que li preservaren la vida. Quedá de est mortal atach semiviu lo nostre rector; no obstant volgué fugir de aquella per ell terra venenosa, y emprengué en lo dia seguent ab las majors penas lo camí per Vallfogona, deixan Zaragoza á son difunt criat victima com ell mateix innocent de la perfidia dels inichs fills de la enveja.

  Los vehements dolors que amenut lo acometian li feren emplear molts dias en est viatge fins á poder respirar lo ayre de la sua amada y desitjada soledat, que saludá ab llagrimas de contento, cuand en ella se vegé restituit; pero tan desfigurat y atropellat que apenas lo coneixian sos amichs y feligresos. Estas llagrimas li serviren de tinta per escriurer lo patetich soneto que comensa: Flaca parcialitat de ma ventura. Cridá García