Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO XII.

Prega lo poeta á son amich ( á qui nomena Tirsis ) li responga á sas cartas.


  Tirsis , axí del un al altre pol
La fama os alse trenta mil altars,
Y en cada boca dels estesos mars
Un Colós; y en Espanya un mauseól.
  Y l's cisnes de la vora del pactól
Se morian de pepida á milenars,
Celebrant vostre nom ab sos cantars,
Y cisne vos resseu perfet tot sol.
  Axí Deu vos deslliure de mal fat,
De tocas la sotana y lo manteu,
De biligonorrhea los ronyons.
  Y axí arribeu de simple tonsurát,
A concedir en Roma un jubileus
Escribiume siquiera dos renglons.


SONETO XIII.

Queixas lo autor de la abundancia de poetas,


  Plantant llores junt á las cristallinas
Linfas, que foren del Pegás ungladas,
Estaban una de estas matinadas
Las musas, fetas unas clavellinas.
  Veulas Apolo, y com ja las divinas
Colors de aquellas caras delicadas
Mostrasen clarament cuant fatigadas
Restaban de plantar las pobras ninas.
  Volgué l's dar entenent que se ofenía
De trobarlas á totas tant distretas
Dels, oficis tocants á sas personas.
  Y per disculpa li digué Talía,
Ja son tants los que avuy fan de poetas,
Que n's faltarán llorers per las coronas.