Vés al contingut

Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO XIV.

A una mossa, que desdenyant als cavallers, se aficioná á un home de baixa esfera.


Entre los brasos dolsament tenia
Pres á Medoro Angelica, y estaba
Ella en los seus tan presa, que dubtaba
Lo amor en qui dels dos mes dret tenia.
  Y dientli, que de ells no l' soltaria
Si de allí fermament no li juraba,
Que en cuant la humana vida li duraba,
A qui lo amaba tant no olvidaria.
  ¿Com es posible responguè, senyora,
Si vos sou lo meu cor y la mia vida
Que visca y que os olvid vostre Medoro?
  Que os ne apareix á vos de esta traydora
Que als princeps desdenyá y als reys olvida,
Y s' pert y se apaciona per un moro?


SONETO XV.

A una mossa grabada de verola


  Bon viatge os do Deu, mossa corcada,
Bresca sens mel, trapada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab mes puntas y grops que te la arada.
  De alguna fosa os han desenterrada,
Per no sufrir los morts tal companyia,
Cuand eixa mala cara se os podria,
Y estaba ja de cuchs mitg rosegada.
  Pero, si sou de vermes escapada,
Perque siau menjar de las cucalas
(Que de mal en pijor la sort vos porta)
  Mantinga os Deu la negra burullada,
Y á Deu siau, que m' par que m' naixen alas,
Y m' torno corp despres que pich carn morta.