dibuix que li agradás, ja l'aplegava; y recullía vistes fotográfiques y clichés, y en feya fer d'altres a Na Faustina sa germana, en les exides y passetjades amunt y avall, per mitj dels camps y oliverars de Valldemossa; y ara derrerament, quant tornava del seu viatge a Vernet y al Canigó, duya una maquineta aposta per aprendre'n de fer ella metexa.
Però després, repassant y refullejant les seues gloses y cansons, perdía el coratge y li refredava l'ardiment: el colom volador acopava ses ales. Sempre indulgent y alabadora de tot lo d'altri per poch avengut y prenidor que fos, no més sabía esser severa amb sí metexa. May les trobava prou belles ni escayents, a les seues poesíes, ni dignes del llibre fantasiat; y axí anava perllongant l'idea de ferlo, esperant l'hora en que noves inspiracions li aydassen a salvar la distancia que'l séu refinament li feya imaginar, entre lo que li rondetjava y bullía dins el cervell y lo que brollava de sa ploma.
Tal severitat de criteri, aplicada a la seua poètica producció, no vol dir qu'ella n'estás ferida d'aquexa malura tan freqüent, que's sol dir vanitat literaria. Tots quants la tractávem y'n s honrávem amb la seua franca amistat, sabíem y recordam encara lo poch satisfeta y pagada que n'estava de lo que componía. Cada aplaudiment o enhorabona que meresqués una poesía publicada, o que recitás ella en les tertulies casolanes amb aquella naturalitat agradosa que Deu li
