Gentilment esquisida la teua ánima,
de tot lo vá avorries les flaqueses,
y en les nostres converses may mesclárem
festetjaments ni flochs ni banderetes.
De bondat y bellesa enamorada,
lo bo y lo bell me dares a conexer;
y per tu'l gust de l'art y la poesía
de petitona ensá ja vaig concebre.
Y a l'edat descuidada en que les nines
lo que diuen encara no comprenen,
noltros dues gojoses recitávem
comedies den Ferrá, gloses den Penya.
El Pi de Formentor tu repetíes
amb veu qu'encara son a mes orelles,
y d'aquell arbre august, demunt l'altura
triumfador dels vents, tenía enveja.
Trescant les valls de Valldemossa y Sóller
hont natura tan bella se desplega,
a sos encants el nostro cò's badava
com se bada a-n el sol la flor vermella.
Mes la mort t'en dugué, quant més la vida
amb sos rosats miratges te somreya
més encara que a mi, que m'endolava
robantme pera sempre ma mareta.
Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/54
Aquesta pàgina ha estat revisada.
