Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ets seus uys no resplandexen
Tant com antes resplandian;
Pero encara es tan hermosa
Qu' á Don Juan bé l'encativa.

 ¿Per qué, li diu, prenda meua,
T he de veure tan alisa,
Cuant tot lo que mos rodetja
Es perfums des goig respira?

 No sents un infant que plòra?
Son aucells qu' alegres piulan.
Mira, mira com claretja
S' auba de sa nostra ditxa!

 Cuant mes s' acosta á l' iglesia
Sa dama 's pòsa mes trista,
Ets seus uys li llagrimetjan,
Y de tant en tant suspira.

 Ara si qu' estig segura:
No sents un infant que gisca?
¿Per qué, si no 'l vòl sa mara,
No l'entregan á una dida?

 Cap infant per aquí plòra.
Serà es bèl d' una cabrida.
¿No las veus qu' están d' alegres
Pasturant per sa garriga?