Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 A DUAS VIOLAS MARCIDAS

Vosaltres vos heu bressat
en lo pit d'una donzella;
després á mi heu arribat,
y al mirá'us lo cor me bat
perque'm feu pensar en ella.

Erau frescas y flairosas;
ara secas y marcidas:
tost en pols morirèu fosas,
nó del viure penedidas,
perque haveu sigut ditxosas.

Mes jo moriré migrat,
sens lo recort d'un bon día,
sens ma testa haver bressat
en lo pit qu'heu embaumat
de la verge que'us tenía.